Category Archives: 3X3

L’1 x 1 del 3 x 3

Edgar Hardo Cardona. Visionari. Fa un any va anunciar que en el desè aniversari la faríem grossa. Efectivament: vam convocar un concert i el vam suspendre, vam vendre entrades anticipades i encara les estem tornant, vam muntar la pista a la plaça, la vam desmuntar de matinada i a primera hora del matí la vam muntar altre cop al pavelló… per a l’onzena edició, no ha promès res. Gràcies! #etfelicitopresi

Xavi Zigu Duarri. Esmunyedís. La intervenció més celebrada per tota la junta va ser la que va protagonitzar el petit Zigu a mig matí de diumenge quan, via uatsap, va preguntar a quina hora s’havia quedat per fer el canvi de pista. #etfelicitofill

Xavier Caste Castellanes. Latex. Molt actiu els tres dies, fos per moure barrils de cervesa, tancs de coca-cola, focus… qualsevol estri d’un pes i complexitat mecànica memorables. Dóna el millor de si mateix quan pot enditar-se uns guants de làtex. #olaklatex

David Nines Martínez. Professor. Du la docència a la sang, que exerceix a dins i fora de la pista. Millor jugador de la final, va mostrar les seves dots fent callar la quitxalla entusiasmada a tocar la el cony de vuvuzella. Sorprenentment, va fer com si sentís ploure quan la vuvuzellada va reprendre en ple discurs de l’alcaldessa. #etfelicitomestre

Marcel·lí Marce Prats. Bluf. Electrodomèstics Nadal havia anunciat a les xarxes el seu fitxatge com a revulsiu per intentar una temporada més l’assalt al títol. Privat de les seves bambes apedaçades, va demostrar que allò de que la veterania és un grau és una fal·làcia com una casa de pagès. També hi devia fer l’enorme esforç cobrint tots els fronts de l’organització. #olakase

Carles Barrixic Barrios. Desnodrit. Brillant en l’art de contar gols des del marcador, resolutiu en el carregament de barrils i caixes de begudes variades, la pluja li va aixafar l’esmorzar del diumenge, que en l’edició passada l’havia convertit en la icona del torneig. #casumsantpere

Jordi Cisa Cisa. Imprescindible. Domina com ningú l’art de punxar barrils, preferentment de cervesa, i d’improvisar, sigui un moviment sexy, sigui un pet de gas per espantar i fer riure tota la colla enmig del caos de feina i pluja. #sexbomb

Francisco Xenoll Martínez. Espantadís. Resignat a no xugá, per culpa del xenoll, va desplegar una intensa activitat com a escarràs, àrbitre, marcador, tertulià, torracastanyes… va protagonitzar la imatge del torneig corrent escales amunt en sentir el pet de gas d’en Cisa. #ambulànciespaco

Josep Mª Dori Dorante. Elegant. És de llarg, el jugador més elegant del torneig, una qualitat que reedita edició rere edició, demostrant que ni la tècnica ni l’estil es perden amb els anys; movent-se com ho fa, pot jugar fins als 80. Elegància que trasllada en les tasques organitzatives, és capaç de veure com cau i es buida tot un tirador de cervesa a tocar dels seus peus, sense que li’n mulli una gota. #dandislook

David Bumbum Nadal. Manager. Va contractar els grups musicals i va patrocinar equips en totes les categories. Ni va haver concert, ni cap dels seus equips va guanyar cap categoria. Però, se’l va veure feliç i distret durant tot el cap de setmana, sense perdre en cap moment el seu somriure. #etfelicitofill

Albert Nados Granados. Recuperat. Torna a ser el davanter golejador barallat amb la pilota que havia estat, oportú i desconcertant per a rivals i companys d’equip, va córrer per tot el front organitzatiu sense estalviar esforços. #gol

Jordi cowboy Badia. Frustrat. La pluja que va obligar el trasllat del torneig a cobert li va impedir lluir el barret que s’havia reservat per al diumenge. En la seva línia de fer feina sense aixecar el cul de la cadira. #barrets

Eli Eli’s Caballol. Reconvertida. Va canviar el seu habitual paper de fotògrafa intrèpida, infiltrant la càmera i les mans per dins de la xarxa, arriscant la seva integritat manual per la millor instantània possible, per un nou rol adequat al seu estatus de primera dama del mànager. #primadonna

David Beje Bejarano. Dandi. Els ordinadors i la locució ja no tenen secrets per a ell, només el seu criteri musical és més aviat dubtós. Va sorprendre tothom vestit de blanc Ariel, a punt per anar sopar a quarts de vuit de vespre. #dandislook

Anna Payà. Present. Eficàcia i discreció en el control de la part tècnica: la música, el temps, les actes i tot això. Per culpa del pentinat, tota la tofa encavalcada a la dreta, només admetia les ordres que li venien de l’esquerra. #olakdise?

Vero Paya. Espíquer. Millora substancial respecte de l’any passat: amb dues vegades de cridar Temps! n’hi va haver prou per aturar el rellotge (l’edició passada n’eren 5 de mitjana). Els deures per a l’edició del 2014 és entendre que els partits de la fase eliminatòria que acaben empatats es resolen per penals. #alakdise!

David Caballero Martínez. Pare. Pendent de la seva filla, va dosificar els seus refilets d’ocellot en zel, tant a dins com a fora de la pista. #amordepadre

Josep Antoni Barrigran Barrios. Meteosat. Viu una segona joventut (o una tercera o una quarta); vessa energia per tots els porus: juga, va a la piscina, torna just a temps per tornar a jugar, retorna a la piscina… I manté una capacitat sorprenent per detectar els canvis de temps: va anunciar abans que ningú la tamborinada de dissabte a la nit. #olaktiempoase

Maria Antònia Trullàs. Xiulada. Sabem que va fer un discurs, perquè se la va veure parlar. Però, lamentem no poder-lo valorar perquè a penes se la va sentir per culpa del concert de vuvuzelles amb què els més petits van obsequiar la seva intervenció. Tanmateix, estem convençuts que va fer un molt bon discurs (com sempre). #olakdise?

Manel Navarro. Matemàtic. Va il·lustrar l’auditori amb un curs de matemàtiques aplicades al futbol de caràcter avançat quan va fer esment del 3×3, el 5×5 i el 7×7. Entenem que l’11×11 el va donar per sabut, d’acord amb la tradició i els coneixements futbolístics dels calafins. #etfelicitofill

Anuncis

La pluja no desllueix el 3 x 3 del Xè aniversari

La pluja que va caure dissabte i diumenge va alterar el programa del Xè aniversari del 3 x 3 que va organitzar la Penya Barcelonista de Calaf i Comarca (PBCC) els dies 12, 13 i 14 de juliol però no va deslluir la competició esportiva que enguany ha batut el seu rècord d’equips i futbolistes participants, amb un notable increment de la categoria femenina. El Maccabi de Levantar va donar la gran sorpresa derrotant a la final sènior l’Injurie Team La Coppe, els campions de l’any passat i principals favorits. David Martínez Nines es va endur el guardó al millor jugador del torneig, VIè memorial Jordi Borràs.

La pluja de dissabte a la nit va obligar a suspendre els darrers partits de la jornada i va forçar la suspensió del concert de Lax’n’Busto amb què la PBCC volia commemorar la desena edició d’aquest torneig de futbol de butxaca que s’ha consolidat en el calendari esportiu de Calaf i que aplega centenars de veïns a la plaça de Barcelona 92, en una mena d’avant-sala de la Festa Major, per l’ambient estiu que s’hi viu durant tot el cap de setmana. Tant els responsables del so com els grups musicals van decidir que, per raons de seguretat, s’havia de suspendre el concert.

La pluja que va caure des de quarts de nou del vespre de dissabte i les previsions de més pluja per a la tarda de diumenge, van obligar a l’organització del torneig a desmuntar la pista de joc la matinada de diumenge i tornar-la a muntar a l’interior del pavelló municipal. Tants inconvenients no van deslluir la desena edició ha tingut un rècord de participants. En total, han estat 52 equips, amb 243 futbolistes, que han disputat 168 partits en jornades de matí, tarda i vespre.

Aquesta és una modalitat que es juga en un terreny tancat, de 10 metres per 15 metres, amb porteries una mica més grans que les de l’hoquei sobre patins, en equips de tres jugadors, sense que cap d’ells pugui tocar la pilota amb les mans. Els partits duren 10 minuts i són d’una intensitat molt alta perquè no hi ha pràcticament interrupcions i la successió dels gols li dóna espectacularitat i emoció. A l’edició d’enguany s’han arribat a marcar 1.343 gols.

Pel que fa els resultats, en força categories hi va haver sorpreses en quant els equips finalment guanyadors. El cas més notable va ser el de la final sènior. L’Injurie Team, campió de l’edició de l’any passat, es va plantar a la final amb solvència i com a principal candidat a repetir títol. No obstant, es va veure sorprès pel Maccabi de Levantar que va tenir en David Martínez Nines el seu millor home, marcant el gol definitiu a pocs segons del final. Nines, que ha guanyat el seu quart 3 x 3 amb quatre equips diferents, va ser escollit millor jugador de la final i va rebre el VIè trofeu memorial Jordi Borràs.

En aquesta edició, s’ha instaurat el Premi Ànima de l’esport que atorga El Rebost de l’Ànima. El guardó va ser per a Miquel Puigpinós, en reconeixement a la seva trajectòria esportiva vinculada al bàsquet i al futbol de Calaf i per la seva fidelitat al torneig 3 x 3 en el qual ha participat en les deu edicions celebrades.

 

Les classificacions finals

  • Babies
    • 1er: Els Coets (David Barbero, Jan Comaposada, Edgar Gibert i Ernest Pijoan)
    • 2on: Els Spidermans (Damian Miron, Gabriel Piles, Jaume Pallarols i Miquel Colom)
  • Pre-Benjamins
    • 1er: Taxis i Grues Albert (Jan Molina, Pol Vila, Arnau Gràcia i Izan Sánchez)
    • 2on: Els Tsunamis (Anaroche Ionut, George Daniel, Biel Fortó i Arnau Biosca)
    • 3er: Llampecs (Pol Sellés, Gerard Fortó, Mario Calderón i Marina Mas)
  • Benjamins
    • 1er: Iguanes (Dani Herráiz, Marc Giralt, pol Bernadet i Sergio Sandoval)
    • 2on: Electrodomèstics Nadal (Marc Barrios, Arnau Puentes, Àlex Munera i Àlex Garcia)
    • 3er: Bad Devils (Oriol Martínez, Pol Serra, Benet Màrquez i Roger Bascompte)
    • Alevins
      • 1er: Culers 02 (Víctor La Torre, Ramon Closa i Guillem Garcia)
      • 2on: Los Culés (Mohamed Bachar, Álvaro Aragonés, Daniel Aragonés i Mouhsine Oubibi.
      • 3er: Boca Juñor (Ovalid Oulita, Aiman Kh, Souleyman Diallo, Ayoub Laaboudi i Omar Diarra.
  • Infantil / Cadet
    • 1er: Taurons FC (Carles Bascompte, Jordi Campà, Jesús Varo i Arnau Barrios)
    • 2on: Baxa Team (Bernat Busquet, Arnau Molina, Àlex Naya i Xavi Guerrero)
    • 3er Classificat: Fuckers (Bernat Lladó, Jonathan Domínguez i Arnau Mas)
  • Femení
    • 1er: Surikatas Team (Queralt Vila, Noèlia Rial, Judit Grau, Eva Creus i Laura Sòria)
    • 2on: Killers (Emma Sarret, Alba Duocastella, Maria Garcia, Nelly Martins i Gemma Prat)
    • 3er: Llanegues (Marta Maroto, Rosa Huguet, Ana Belén Cerro, Marta Balboa i Gemma Riera)
  • Veterans
    • 1er: Los Babies (Enrique Barbero, Cosmin Miron, Mario Calderón, Migul A. Barbero, Sergi Alonso i José Manuel Palmero)
    • 2on: Staff Team (David Martínez, Albert Granados, Josep Dorante, Josep Barrios, David Nadal, paco Alonso i Miquel Jiménez)
    • 3er: Ferreteria Riera (Josep Maria Riera, Oriol Lladó, Jesús Muñoz, J. A. Morón i Roni Anaya)
  • Sèniors
    • 1er: Maccabi de levantar 8Jordi Trullàs, Albert Dodero, Sergi Sòria, David Martínez i Joan Guixé)
    • 2on: Injurie La Coppe (Jordi Torrabadella, Èric López, Xavier Duarri, Alfred Martínez i Carles)
    • 3er: 4_Pipes (Jaume Puigpelat, Josep Coletas, Gerard Carrillo, Jordi Rial i Pau Estany)

ENTRADES CONCERT LAX’N’BUSTO

Els que hagueu comprat entrades pel concert de Lax’N’Busto ja podeu tornar-les a Electrodomèstics Nadal, FINS EL 15 DE SETEMBRE.

Si Pantxo Villa aixequés el cap!

Si Pantxo Villa va poder fer la revolució a Mèxic i posar en escac els Estats Units amb un exèrcit d’arreplegats, era clar que la nova Junta directiva de la PB Calaf i Comarca d’Edgar Cardona, més disciplinada i entrenada que aquells herois mexicans, podia encarregar-se de l’organització del 9è 3 x 3, 5è Memorial Jordi Borràs.
 
Aquest és l’altre 1 x 1 del 3 x 3:
Edgard Hardo Cardona. Multiplicat. És el primer president de la història que lliura les copes i parlamenta amb calça curta. No va ser el seu únic rècord: al seu rebuf, després de no deixar-lo de petja en tota la cerimònia, Na Maria Antònia va fer el discurs més breu que se li recorda des que és alcaldessa (i sense entrebancar-se). #etfelicitopresi
Xavi Zigu Duarri. Comodí. Ocupat a fer gols per a l’equip de les estrelles, va tenir temps d’ajudar a les tasques de fer anar el marcador i no desconcentrar-se. #fuetades
 
Xavier Caste Castellanes. Vicepresident. Va saber ocupar el seu lloc amb discreció. Va seure en un lloc preeminent, però sense agafar protagonisme mai: al costat del marcador, sense presidir-lo, i allunyat de l’àrbitre, per no haver d’intervenir. Això sí, va contribuir amb aportacions de qualitat com: “els partits duren 10 minuts”, “totes les mans són penal” i comentaris semblants. #bonvivant
David Nines Martínez. Mestre. El magisteri és la seva vocació i el futbol la seva passió. Va seguir donant consells als seus alumnes del campus fora del camp, explicant-los què feien bé i què no tan bé. Va insistir a explicar-los que l’últim jugador no s’ha d’arriscar mai a perdre la pilota, i per demostrar-los-ho, a la final va arriscar, va perdre la pilota i els van fer gol: “Ho veieu”, els va dir, “això no ho heu de fer mai”. #etfelicitomestre
Marcel·lí Marce Prat. Gran. Va mirar de cobrir tots els fronts possibles: va fer de futbolista sènior i de futbolista veterà, va ser el coordinador de l’equip organitzatiu, va fer de mestre de la clau, va ordenar les actes, va elaborar els calendaris, es va fer càrrec de les inscripcions i la tresoreria… i va demostrar que és molt gran (d’edat, s’entén). #jatenimunaedat
Josep Mª Jimmix Cardona. Present. No hi va ser, però com si hi hagués estat perquè tothom el té sempre ben present. Ens recorda que no hem de saltar-nos cap àpat. #bonvivant
 
Carles Barrixic Barrios. Icona. Va protagonitzar la imatge del campionat: se’l va veure cada matí assegut a taula, a recer del sol, amb el diari esportiu del dia estès al seu davant tot esmorzant un bon entrepà i bevent el que semblava un coca-cola. #bonvivant
 
Jordi Cisa Cisa. Oportú. Com quan juga, va aparèixer poc (estava treballant, va dir), però de manera oportuna. Seva va ser la decisió de traslladar la tanca que es va treure per entrar al camp i situar-la dins de la pista; va ser aquella tanca que al final de l’acte va caure damunt d’un nen (sense fer-li mal, eh!). #etfelicitofill
 
Josep Mª Dori Dorante. Reservat. Lesionat, se’l va trobar a faltar a la pista, pel seu joc elegant, eficaç, i bla, bla, bla. Es va moure amb la discreció i el rigor que li són habituals entre les bambolines. #jatenimunaedat
 
Francisco Paco el de la ambulància, PacomouMartínez. Retirat. Intervenció curta, però celebrada. Es va retirar del camp aclamat per la seva claca coixejant: “Estoy bé, puc chugar, però el xenoll se’m hincha, tio”, va declarar.  #jatenimunaedat
 
David Bombes, Bumbum Nadal. Rialler. No perd mai el somriure i és d’agrair. Va subministrar de samarretes i begudes l’equip, perquè no faltés mai de res. Passarà a la història del torneig per la contundència dels seus diàlegs amb els patrocinadors. #bonvivant
 
Albert Nados Granados. Auxiliar. Alliberat de jugar, va cobrir tots els forats que deixaven els seus companys, especialment sota el para-sol i a la cadira del marcador. Va tenir problemes amb el vent, entestat a fer-li la guitza canviant-li constantment el resultat. #jatenimunaedat
 
Jordi Badia.Actiu. Va deixar per unes hores la seva condició de membre no actiu de la penya per donar un cop de mà, amb una tendència irrefrenable per a treballar assegut, sigui fent les actes, o bé fos emparrat al marcador. #jatenimunaedat
David Beje Bejarano i les seves nenes (Anna i Vero). Controladors. Mestres de la megafonia, van tenir la tecnologia a les seves mans i no van fallar mai. Sempre van reaccionar al crit de “temps!!!” (ni que fos a la cinquena.) Van demostrar que havíem vist el capítol de Barri sèsamdedicat a entendre “obert, tancat”, amb una sonora rialla dedicada a l’afició. #etfelicitofill


Eli Elis, Elis Caballol. Fotògrafa. Ha descobert la fotografia i l’instagram i ho va fer palès movent-se amunt i avall amb la seva càmera sense dubtar a ficar-la entre les malles de la xarxa per evitar les fotos codificades. Va exigir col·laboració a tothom, passant la càmera d’un a l’altre. Qui vulgui veure, pot passar-se pel seu Facebook.  #etfelicitainstagram
 
David Caballero Martínez. Doctor Jekyll i Senyor Hyde. Va alternar un i altre paper. Fora del camp, va omplir les carpes de l’organització amb els seus afinats refilets, ara de pinsà, adés de cadernera, o de rossinyol quan li ho demanaven.  A dins de la pista, va fulminar amb la seva mirada àrbitre i marcador i tothom qui va gosar dir “perdó, però ha semblat penal”. #etfelicitofill
 
Josep Antoni Barri Barrios. Xulopiscines. En va enfundar la samarreta de l’staff divendres al vespre i dimecres a la nit encara la duia. Se l’ha vist per diverses piscines i platges vestint aquesta samarreta de color inequívoc fent-se passar per socorrista. Durant la competició, va fer de pare torracastanyes alliçonant el seu fill Marc des de la banda. #etplanyofill

3 X 3 DE FUTBOL INTENS A CALAF

Durant tres dies, 36 equips de totes les categories, han disputat 116 partits, en la novena edició del torneig organitzat per la Penya Barcelonista de Calaf i comarca
L’Injurie Team ha guanyat la novena edició del torneig 3 x 3 que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Calaf, després de vèncer a la final a l’Electrodomèstics Nadal. Han estat tres dies de futbol intens, en sessions de matí, tarda i nit, en què s’ha fet bona la màxima esportiva que el més important és participar i passar-ho bé.
Des de divendres a la tarda i fins diumenge al vespre, s’ha celebrat al bell mig de la plaça de Barcelona 92 de Calaf, la novena edició del torneig 3 x 3, cinquè memorial Jordi Borràs, que ja s’ha convertit en un clàssic de mitjans de juliol, a la capital de la Segarra calafina. El campionat compta amb la col·laboració de la Fundació del FC Barcelona.
Enguany s’hi han inscrit 36 equips, des de la categoria de prebenjamins a veterans. Els prop de 180 futbolistes inscrits han disputat 116 partits. Una vegada més s’ha demostrat que el campionat atrau els futbolistes locals i de poblacions veïnes, però també que cada vegada en vénen de més lluny.
Aquesta és una modalitat que es juga en un terreny tancat, de 10 metres per 15 metres, amb porteries una mica més grans que les de l’hoquei sobre patins, en equips de tres jugadors, sense que cap d’ells pugui tocar la pilota amb les mans. Els partits duren 10 minuts i són d’una intensitat molt alta perquè no hi ha pràcticament interrupcions i la successió dels gols li dóna espectacularitat i emoció.
Tant els partits de les lliguetes prèvies com els de les finals, disputades diumenge a la tarda, van omplir la plaça, especialment a partir de l’horabaixa i quan la marinada feia de bon estar-s’hi.
A la final de la categoria sènior, l’equip Injurie Team, format per Alfred, Carles, Eric, Xavi, Jordi, es van imposar a l’equip Electrodomèstics Nadal, d’Edgar, David, Guillem, Gerard i Sergi. A més, Alfred també es va endur el trofeu al millor jugador del torneig.
Després del lliurament dels trofeus i d’una bossa amb regals oferts per la Fundació del FC Barcelona per als més menuts, el president de la PB de Calaf i comarca, Edgar Cardona, va destacar que “aquesta festa esportiva i cívica s’ha consolidat a Calaf” i va prometre que “l’any que ve, en el desè aniversari del torneig, la farem grossa”. Cardona va agrair la participació i l’esportivitat de tots els futbolistes, als veïns el caliu que van aportar amb la seva presència i ànims als jugadors, a les empreses i les botigues del poble la col·laboració que van aportar “i sense la qual no seria possible fer aquest 3 x 3”, a l’Ajuntament l’ajuda i les facilitats que dóna i, finalment, als veïns de la plaça la comprensió que demostren durant tot el cap de setmana.
Pel seu cantó, l’alcaldessa de Calaf, Maria Antònia Trullàs, i el regidor d’esports, Manel Navarro, van agrair a la penya barcelonista “la tasca que feu i que serveix per cohesionar el poble; amb la celebració d’aquest torneig es fa palès que l’esport serveix per unir les persones”.
Relació de guanyadors
Prebenjamins:

1. Tallers Bascompte (Marc, Roger, Ton)
2. UE Calaf (Marc, Pol, Arnau, Joel)

3. Taxis i Grues Albert (Jan, Oriol, Dani)

              
Benjamins:  

1. Barça 02 (Jordi, Guillem, Ramon, Oriol, Mohamed)                

Alevins: 

1. Terremotos (Adrià, Yossou, Sergi, Carles)

2. Baxa Team (Arnau, Bernat, Xavi, Alex)
3. Benraker (iker, Raúl, Rubén)

                    

Infantil:

1. Nottingham miedo (Carles, Jordi, Abel, Mauri, Gerard)

2. Discapa 8nil, Marcel, Roger, David, Pol)
3. Barça Team (Arnau M., Arnau B., Marc, Eloi, Pablo)

Femení: 

1.No me pises que llevo xancles (Gemma, Emma, Maria, Alba, Nielly)
2. Electrodomèstics Nadal Girl’s (Anna B., Anna V., Medea, Marta, Anna F.)
3. Tres per tres nou (Laura R., Hajar, Laura M., Laura C., Hind, Anna)

Veterans:

1. PB CC (Jordi, Jaume, Miquel, Xavi, Marcel·lí i Francisco)

2. Ferreteria Riera (Eloi, Cissé, Josep Maria i Jesús)
3. Los Pitufos (Enrique, Mario, Vasile, Juan)

                    

Sènior: 

1. Injurie Team (Alfred, Carles, Eric, Xavi, Jordi)
2. Electrodomèstics Nadal (Edgar, David, Guillem, Gerard, Sergi)

3. 4_Pipes (Gerard, Jaume, Pau, Josep)

                      

L’1 x 1 DE LA FINAL

Injurie Team. Intractables.                9
Alfred. Gaspatxo. Escollit el millor jugador del torneig. Si el gaspatxo fos dòping, no passaria cap control. El seu joc va causar tanta admiració com dubtes l’esparadrap amb què va embolicar la seva bamba esquerra. El públic discutia sobre tres opcions: 1. La tenia foradada; 2. Un homenatge al seu ídol Marcel·lí Prat, que també juga amb una bamba apedaçada; 3. Encara no distingeix entre la dreta i l’esquerra i necessita marcar-se la bamba per no equivocar-se de peu.
Carles. Cassola. Es mou com un robot, empenyent els seus companys i els rivals cap a la porteria a base de passades al primer toc ràpides i precises. Aquest any ha fet el salt a la categoria sènior, però sense alçar el vol, no fos cas que algú el cacés. El seu joc és perfecte, la seva imperfecció no té cura.
Xavi. Fuet. L’únic de la categoria sènior que no s’havia d’ajupir per a entrar al camp. Potser és el jugador amb menys glamur de l’equip, però el futbol de butxaca sembla fet a la seva mida: gols sense parar amb el fuet de la seva cama.
Jordi. Elegant. Tan discret com eficaç: ni es despentina, ni sua, però aporta el punt d’equilibri que dóna el to de l’equip més elegant del 3 x 3.
Èric. Xef. Va donar el punt de pausa i generositat que li calia a l’equip per fer digerible un gaspatxo cuinat en cassola.
Electrodomèstics Nadal. Tractats.   2
Edgar. President. Va arribar fos a l’últim partit. A la final se’l va veure atabalat, com si estigués més concentrat en el discurs que havia de fer encabat, per estar a l’alçada de l’alcaldessa, que no pas en el joc.
David. Professor. Va dirigir l’equip des del darrera, en una classe magistral de joc i educació adreçada als seus alumnes del campus de futbol.
Guillem. Bulliciós. No es pot descartar que el cansament que va mostrar el seu equip a la final fos degut a veure’l córrer d’una punta a l’altra del camp sense parar, amb pilota i sense.
Gerard. Silenciós. L’únic jugador de l’equip que és cridat constantment pels seus companys, sense que se sàpiga per què. Cap mal gest, ni cap paraula per part seva.
Sergi. Implicat. A la final va mirar de posar-se l’equip a les espatlles, però sense sort. Va provar de canviar el signe del partit ficant-se amb l’àrbitre, però no en sap, i ho va fer tan fluix i amb tan poca convicció que el col·legiadoni se’n va assabentar.

DISSENY CARTELL 9a EDICIÓ DEL 3X3 5è MEMORIAL JORDI BORRÀS