Si Pantxo Villa aixequés el cap!

Si Pantxo Villa va poder fer la revolució a Mèxic i posar en escac els Estats Units amb un exèrcit d’arreplegats, era clar que la nova Junta directiva de la PB Calaf i Comarca d’Edgar Cardona, més disciplinada i entrenada que aquells herois mexicans, podia encarregar-se de l’organització del 9è 3 x 3, 5è Memorial Jordi Borràs.

 

Aquest és l’altre 1 x 1 del 3 x 3:

Edgard Hardo Cardona. Multiplicat. És el primer president de la història que lliura les copes i parlamenta amb calça curta. No va ser el seu únic rècord: al seu rebuf, després de no deixar-lo de petja en tota la cerimònia, Na Maria Antònia va fer el discurs més breu que se li recorda des que és alcaldessa (i sense entrebancar-se). #etfelicitopresi

Xavi Zigu Duarri. Comodí. Ocupat a fer gols per a l’equip de les estrelles, va tenir temps d’ajudar a les tasques de fer anar el marcador i no desconcentrar-se. #fuetades

 

Xavier Caste Castellanes. Vicepresident. Va saber ocupar el seu lloc amb discreció. Va seure en un lloc preeminent, però sense agafar protagonisme mai: al costat del marcador, sense presidir-lo, i allunyat de l’àrbitre, per no haver d’intervenir. Això sí, va contribuir amb aportacions de qualitat com: “els partits duren 10 minuts”, “totes les mans són penal” i comentaris semblants. #bonvivant

David Nines Martínez. Mestre. El magisteri és la seva vocació i el futbol la seva passió. Va seguir donant consells als seus alumnes del campus fora del camp, explicant-los què feien bé i què no tan bé. Va insistir a explicar-los que l’últim jugador no s’ha d’arriscar mai a perdre la pilota, i per demostrar-los-ho, a la final va arriscar, va perdre la pilota i els van fer gol: “Ho veieu”, els va dir, “això no ho heu de fer mai”. #etfelicitomestre

Marcel·lí Marce Prat. Gran. Va mirar de cobrir tots els fronts possibles: va fer de futbolista sènior i de futbolista veterà, va ser el coordinador de l’equip organitzatiu, va fer de mestre de la clau, va ordenar les actes, va elaborar els calendaris, es va fer càrrec de les inscripcions i la tresoreria… i va demostrar que és molt gran (d’edat, s’entén). #jatenimunaedat

Josep Mª Jimmix Cardona. Present. No hi va ser, però com si hi hagués estat perquè tothom el té sempre ben present. Ens recorda que no hem de saltar-nos cap àpat. #bonvivant

 

Carles Barrixic Barrios. Icona. Va protagonitzar la imatge del campionat: se’l va veure cada matí assegut a taula, a recer del sol, amb el diari esportiu del dia estès al seu davant tot esmorzant un bon entrepà i bevent el que semblava un coca-cola. #bonvivant

 

Jordi Cisa Cisa. Oportú. Com quan juga, va aparèixer poc (estava treballant, va dir), però de manera oportuna. Seva va ser la decisió de traslladar la tanca que es va treure per entrar al camp i situar-la dins de la pista; va ser aquella tanca que al final de l’acte va caure damunt d’un nen (sense fer-li mal, eh!). #etfelicitofill

 

Josep Mª Dori Dorante. Reservat. Lesionat, se’l va trobar a faltar a la pista, pel seu joc elegant, eficaç, i bla, bla, bla. Es va moure amb la discreció i el rigor que li són habituals entre les bambolines. #jatenimunaedat

 

Francisco Paco el de la ambulància, PacomouMartínez. Retirat. Intervenció curta, però celebrada. Es va retirar del camp aclamat per la seva claca coixejant: “Estoy bé, puc chugar, però el xenoll se’m hincha, tio”, va declarar.  #jatenimunaedat

 

David Bombes, Bumbum Nadal. Rialler. No perd mai el somriure i és d’agrair. Va subministrar de samarretes i begudes l’equip, perquè no faltés mai de res. Passarà a la història del torneig per la contundència dels seus diàlegs amb els patrocinadors. #bonvivant

 

Albert Nados Granados. Auxiliar. Alliberat de jugar, va cobrir tots els forats que deixaven els seus companys, especialment sota el para-sol i a la cadira del marcador. Va tenir problemes amb el vent, entestat a fer-li la guitza canviant-li constantment el resultat. #jatenimunaedat

 

Jordi Badia.Actiu. Va deixar per unes hores la seva condició de membre no actiu de la penya per donar un cop de mà, amb una tendència irrefrenable per a treballar assegut, sigui fent les actes, o bé fos emparrat al marcador. #jatenimunaedat

David Beje Bejarano i les seves nenes (Anna i Vero). Controladors. Mestres de la megafonia, van tenir la tecnologia a les seves mans i no van fallar mai. Sempre van reaccionar al crit de “temps!!!” (ni que fos a la cinquena.) Van demostrar que havíem vist el capítol de Barri sèsamdedicat a entendre “obert, tancat”, amb una sonora rialla dedicada a l’afició. #etfelicitofill


Eli Elis, Elis Caballol. Fotògrafa. Ha descobert la fotografia i l’instagram i ho va fer palès movent-se amunt i avall amb la seva càmera sense dubtar a ficar-la entre les malles de la xarxa per evitar les fotos codificades. Va exigir col·laboració a tothom, passant la càmera d’un a l’altre. Qui vulgui veure, pot passar-se pel seu Facebook.  #etfelicitainstagram

 

David Caballero Martínez. Doctor Jekyll i Senyor Hyde. Va alternar un i altre paper. Fora del camp, va omplir les carpes de l’organització amb els seus afinats refilets, ara de pinsà, adés de cadernera, o de rossinyol quan li ho demanaven.  A dins de la pista, va fulminar amb la seva mirada àrbitre i marcador i tothom qui va gosar dir “perdó, però ha semblat penal”. #etfelicitofill

 

Josep Antoni Barri Barrios. Xulopiscines. En va enfundar la samarreta de l’staff divendres al vespre i dimecres a la nit encara la duia. Se l’ha vist per diverses piscines i platges vestint aquesta samarreta de color inequívoc fent-se passar per socorrista. Durant la competició, va fer de pare torracastanyes alliçonant el seu fill Marc des de la banda. #etplanyofill

3 X 3 DE FUTBOL INTENS A CALAF

Durant tres dies, 36 equips de totes les categories, han disputat 116 partits, en la novena edició del torneig organitzat per la Penya Barcelonista de Calaf i comarca

L’Injurie Team ha guanyat la novena edició del torneig 3 x 3 que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Calaf, després de vèncer a la final a l’Electrodomèstics Nadal. Han estat tres dies de futbol intens, en sessions de matí, tarda i nit, en què s’ha fet bona la màxima esportiva que el més important és participar i passar-ho bé.

Des de divendres a la tarda i fins diumenge al vespre, s’ha celebrat al bell mig de la plaça de Barcelona 92 de Calaf, la novena edició del torneig 3 x 3, cinquè memorial Jordi Borràs, que ja s’ha convertit en un clàssic de mitjans de juliol, a la capital de la Segarra calafina. El campionat compta amb la col·laboració de la Fundació del FC Barcelona.

Enguany s’hi han inscrit 36 equips, des de la categoria de prebenjamins a veterans. Els prop de 180 futbolistes inscrits han disputat 116 partits. Una vegada més s’ha demostrat que el campionat atrau els futbolistes locals i de poblacions veïnes, però també que cada vegada en vénen de més lluny.

Aquesta és una modalitat que es juga en un terreny tancat, de 10 metres per 15 metres, amb porteries una mica més grans que les de l’hoquei sobre patins, en equips de tres jugadors, sense que cap d’ells pugui tocar la pilota amb les mans. Els partits duren 10 minuts i són d’una intensitat molt alta perquè no hi ha pràcticament interrupcions i la successió dels gols li dóna espectacularitat i emoció.

Tant els partits de les lliguetes prèvies com els de les finals, disputades diumenge a la tarda, van omplir la plaça, especialment a partir de l’horabaixa i quan la marinada feia de bon estar-s’hi.

A la final de la categoria sènior, l’equip Injurie Team, format per Alfred, Carles, Eric, Xavi, Jordi, es van imposar a l’equip Electrodomèstics Nadal, d’Edgar, David, Guillem, Gerard i Sergi. A més, Alfred també es va endur el trofeu al millor jugador del torneig.

Després del lliurament dels trofeus i d’una bossa amb regals oferts per la Fundació del FC Barcelona per als més menuts, el president de la PB de Calaf i comarca, Edgar Cardona, va destacar que “aquesta festa esportiva i cívica s’ha consolidat a Calaf” i va prometre que “l’any que ve, en el desè aniversari del torneig, la farem grossa”. Cardona va agrair la participació i l’esportivitat de tots els futbolistes, als veïns el caliu que van aportar amb la seva presència i ànims als jugadors, a les empreses i les botigues del poble la col·laboració que van aportar “i sense la qual no seria possible fer aquest 3 x 3”, a l’Ajuntament l’ajuda i les facilitats que dóna i, finalment, als veïns de la plaça la comprensió que demostren durant tot el cap de setmana.

Pel seu cantó, l’alcaldessa de Calaf, Maria Antònia Trullàs, i el regidor d’esports, Manel Navarro, van agrair a la penya barcelonista “la tasca que feu i que serveix per cohesionar el poble; amb la celebració d’aquest torneig es fa palès que l’esport serveix per unir les persones”.

Relació de guanyadors

Prebenjamins:

1. Tallers Bascompte (Marc, Roger, Ton)
2. UE Calaf (Marc, Pol, Arnau, Joel)

3. Taxis i Grues Albert (Jan, Oriol, Dani)

              
Benjamins:  

1. Barça 02 (Jordi, Guillem, Ramon, Oriol, Mohamed)                

Alevins: 

1. Terremotos (Adrià, Yossou, Sergi, Carles)

2. Baxa Team (Arnau, Bernat, Xavi, Alex)

3. Benraker (iker, Raúl, Rubén)

                    

Infantil:

1. Nottingham miedo (Carles, Jordi, Abel, Mauri, Gerard)

2. Discapa 8nil, Marcel, Roger, David, Pol)

3. Barça Team (Arnau M., Arnau B., Marc, Eloi, Pablo)

Femení: 

1.No me pises que llevo xancles (Gemma, Emma, Maria, Alba, Nielly)
2. Electrodomèstics Nadal Girl’s (Anna B., Anna V., Medea, Marta, Anna F.)
3. Tres per tres nou (Laura R., Hajar, Laura M., Laura C., Hind, Anna)

Veterans:

1. PB CC (Jordi, Jaume, Miquel, Xavi, Marcel·lí i Francisco)

2. Ferreteria Riera (Eloi, Cissé, Josep Maria i Jesús)
3. Los Pitufos (Enrique, Mario, Vasile, Juan)

                    

Sènior: 

1. Injurie Team (Alfred, Carles, Eric, Xavi, Jordi)
2. Electrodomèstics Nadal (Edgar, David, Guillem, Gerard, Sergi)

3. 4_Pipes (Gerard, Jaume, Pau, Josep)

                      

L’1 x 1 DE LA FINAL

Injurie Team. Intractables.                9

Alfred. Gaspatxo. Escollit el millor jugador del torneig. Si el gaspatxo fos dòping, no passaria cap control. El seu joc va causar tanta admiració com dubtes l’esparadrap amb què va embolicar la seva bamba esquerra. El públic discutia sobre tres opcions: 1. La tenia foradada; 2. Un homenatge al seu ídol Marcel·lí Prat, que també juga amb una bamba apedaçada; 3. Encara no distingeix entre la dreta i l’esquerra i necessita marcar-se la bamba per no equivocar-se de peu.

Carles. Cassola. Es mou com un robot, empenyent els seus companys i els rivals cap a la porteria a base de passades al primer toc ràpides i precises. Aquest any ha fet el salt a la categoria sènior, però sense alçar el vol, no fos cas que algú el cacés. El seu joc és perfecte, la seva imperfecció no té cura.

Xavi. Fuet. L’únic de la categoria sènior que no s’havia d’ajupir per a entrar al camp. Potser és el jugador amb menys glamur de l’equip, però el futbol de butxaca sembla fet a la seva mida: gols sense parar amb el fuet de la seva cama.

Jordi. Elegant. Tan discret com eficaç: ni es despentina, ni sua, però aporta el punt d’equilibri que dóna el to de l’equip més elegant del 3 x 3.

Èric. Xef. Va donar el punt de pausa i generositat que li calia a l’equip per fer digerible un gaspatxo cuinat en cassola.

Electrodomèstics Nadal. Tractats.   2

Edgar. President. Va arribar fos a l’últim partit. A la final se’l va veure atabalat, com si estigués més concentrat en el discurs que havia de fer encabat, per estar a l’alçada de l’alcaldessa, que no pas en el joc.

David. Professor. Va dirigir l’equip des del darrera, en una classe magistral de joc i educació adreçada als seus alumnes del campus de futbol.

Guillem. Bulliciós. No es pot descartar que el cansament que va mostrar el seu equip a la final fos degut a veure’l córrer d’una punta a l’altra del camp sense parar, amb pilota i sense.

Gerard. Silenciós. L’únic jugador de l’equip que és cridat constantment pels seus companys, sense que se sàpiga per què. Cap mal gest, ni cap paraula per part seva.

Sergi. Implicat. A la final va mirar de posar-se l’equip a les espatlles, però sense sort. Va provar de canviar el signe del partit ficant-se amb l’àrbitre, però no en sap, i ho va fer tan fluix i amb tan poca convicció que el col·legiadoni se’n va assabentar.