Edgar Hardo Cardona. Visionari. Fa un any va anunciar que en el desè aniversari la faríem grossa. Efectivament: vam convocar un concert i el vam suspendre, vam vendre entrades anticipades i encara les estem tornant, vam muntar la pista a la plaça, la vam desmuntar de matinada i a primera hora del matí la vam muntar altre cop al pavelló… per a l’onzena edició, no ha promès res. Gràcies! #etfelicitopresi
Xavi Zigu Duarri. Esmunyedís. La intervenció més celebrada per tota la junta va ser la que va protagonitzar el petit Zigu a mig matí de diumenge quan, via uatsap, va preguntar a quina hora s’havia quedat per fer el canvi de pista. #etfelicitofill
Xavier Caste Castellanes. Latex. Molt actiu els tres dies, fos per moure barrils de cervesa, tancs de coca-cola, focus… qualsevol estri d’un pes i complexitat mecànica memorables. Dóna el millor de si mateix quan pot enditar-se uns guants de làtex. #olaklatex
David Nines Martínez. Professor. Du la docència a la sang, que exerceix a dins i fora de la pista. Millor jugador de la final, va mostrar les seves dots fent callar la quitxalla entusiasmada a tocar la el cony de vuvuzella. Sorprenentment, va fer com si sentís ploure quan la vuvuzellada va reprendre en ple discurs de l’alcaldessa. #etfelicitomestre
Marcel·lí Marce Prats. Bluf. Electrodomèstics Nadal havia anunciat a les xarxes el seu fitxatge com a revulsiu per intentar una temporada més l’assalt al títol. Privat de les seves bambes apedaçades, va demostrar que allò de que la veterania és un grau és una fal·làcia com una casa de pagès. També hi devia fer l’enorme esforç cobrint tots els fronts de l’organització. #olakase
Carles Barrixic Barrios. Desnodrit. Brillant en l’art de contar gols des del marcador, resolutiu en el carregament de barrils i caixes de begudes variades, la pluja li va aixafar l’esmorzar del diumenge, que en l’edició passada l’havia convertit en la icona del torneig. #casumsantpere
Jordi Cisa Cisa. Imprescindible. Domina com ningú l’art de punxar barrils, preferentment de cervesa, i d’improvisar, sigui un moviment sexy, sigui un pet de gas per espantar i fer riure tota la colla enmig del caos de feina i pluja. #sexbomb
Francisco Xenoll Martínez. Espantadís. Resignat a no xugá, per culpa del xenoll, va desplegar una intensa activitat com a escarràs, àrbitre, marcador, tertulià, torracastanyes… va protagonitzar la imatge del torneig corrent escales amunt en sentir el pet de gas d’en Cisa. #ambulànciespaco
Josep Mª Dori Dorante. Elegant. És de llarg, el jugador més elegant del torneig, una qualitat que reedita edició rere edició, demostrant que ni la tècnica ni l’estil es perden amb els anys; movent-se com ho fa, pot jugar fins als 80. Elegància que trasllada en les tasques organitzatives, és capaç de veure com cau i es buida tot un tirador de cervesa a tocar dels seus peus, sense que li’n mulli una gota. #dandislook
David Bumbum Nadal. Manager. Va contractar els grups musicals i va patrocinar equips en totes les categories. Ni va haver concert, ni cap dels seus equips va guanyar cap categoria. Però, se’l va veure feliç i distret durant tot el cap de setmana, sense perdre en cap moment el seu somriure. #etfelicitofill
Albert Nados Granados. Recuperat. Torna a ser el davanter golejador barallat amb la pilota que havia estat, oportú i desconcertant per a rivals i companys d’equip, va córrer per tot el front organitzatiu sense estalviar esforços. #gol
Jordi cowboy Badia. Frustrat. La pluja que va obligar el trasllat del torneig a cobert li va impedir lluir el barret que s’havia reservat per al diumenge. En la seva línia de fer feina sense aixecar el cul de la cadira. #barrets
Eli Eli’s Caballol. Reconvertida. Va canviar el seu habitual paper de fotògrafa intrèpida, infiltrant la càmera i les mans per dins de la xarxa, arriscant la seva integritat manual per la millor instantània possible, per un nou rol adequat al seu estatus de primera dama del mànager. #primadonna
David Beje Bejarano. Dandi. Els ordinadors i la locució ja no tenen secrets per a ell, només el seu criteri musical és més aviat dubtós. Va sorprendre tothom vestit de blanc Ariel, a punt per anar sopar a quarts de vuit de vespre. #dandislook
Anna Payà. Present. Eficàcia i discreció en el control de la part tècnica: la música, el temps, les actes i tot això. Per culpa del pentinat, tota la tofa encavalcada a la dreta, només admetia les ordres que li venien de l’esquerra. #olakdise?
Vero Paya. Espíquer. Millora substancial respecte de l’any passat: amb dues vegades de cridar Temps! n’hi va haver prou per aturar el rellotge (l’edició passada n’eren 5 de mitjana). Els deures per a l’edició del 2014 és entendre que els partits de la fase eliminatòria que acaben empatats es resolen per penals. #alakdise!
David Caballero Martínez. Pare. Pendent de la seva filla, va dosificar els seus refilets d’ocellot en zel, tant a dins com a fora de la pista. #amordepadre
Josep Antoni Barrigran Barrios. Meteosat. Viu una segona joventut (o una tercera o una quarta); vessa energia per tots els porus: juga, va a la piscina, torna just a temps per tornar a jugar, retorna a la piscina… I manté una capacitat sorprenent per detectar els canvis de temps: va anunciar abans que ningú la tamborinada de dissabte a la nit. #olaktiempoase
Maria Antònia Trullàs. Xiulada. Sabem que va fer un discurs, perquè se la va veure parlar. Però, lamentem no poder-lo valorar perquè a penes se la va sentir per culpa del concert de vuvuzelles amb què els més petits van obsequiar la seva intervenció. Tanmateix, estem convençuts que va fer un molt bon discurs (com sempre). #olakdise?
Manel Navarro. Matemàtic. Va il·lustrar l’auditori amb un curs de matemàtiques aplicades al futbol de caràcter avançat quan va fer esment del 3×3, el 5×5 i el 7×7. Entenem que l’11×11 el va donar per sabut, d’acord amb la tradició i els coneixements futbolístics dels calafins. #etfelicitofill
PB Calaf i comarca 
